El racó del costat fosc.

Benvinguts senyors/es que visiten este blog, em presente com JuanMi, la majoria que entreu sabreu qui sóc, sabeu com pense, no vos deixeu portar pel nom "freak " del costat fosc, açò és una cosa seriósa que esta a l'abast de molt pocs: l'ambigüitat del saber intern, la capacitat d'actuar a partir de dos o més formes de veure les coses.

En el nostre xicotet racó anirem parlant setmanalment de temes verdaderament psicològics i filosòfics, que vos faran veure el món d'una altra forma, és tot blanc i negre? Per què el bé és el "bé"? Per què està tan de moda l'ètica? Els sentiments, que sotàs en veritat?
El racó del costat fosc no vos mostrarà coses que no vos hàgeu trobat en la vida, tampoc vos ensenyara com fer les coses, simplement vos obrirà els ulls uns instants, perquè comprengueu més enllà del que veieu cada dia.

Cada dilluns, vos espere ací, perquè em permeteu obrir les vostres ments, perquè em deixeu experimentar amb el mateix ser humà, el tema del primer dia, va a ser:

Nitrogen, Oxígen, Carboni, Hidrògen i Ment

Bé, com la majoria de vosaltres vos haureu preguntat, el títol del tema de hui significa la composició del ser humà: Som només això?

Ara uns minuts, abans de començar a escriure este blog, se'm discutia la grandíssima estupidesa d'escriure en una altra llengua, Per què? Pel desig del ser humà de veure complides les seues espectatives, els seus desitjos, la seua utopia. És trist pensar açò, però és veritat, Per què una persona decidix fer una cosa, i lluita per això, per més estúpid que parega? Per tant per la mateixa raó que un llop lluita per ser el líder de la seua bandada, i per la mateixa raó que un espermatozoide lluita per ser el primer a introduir-se en l'òvul, per instint.

La societat ens intenta ocultar allò que no som, perquè uns pocs disfruten d'eixos desitjos, perquè les diferents substàncies i corrents que corren per la ment d'estos aconseguisquen alliberar una hormona de satisfacció pel simple fet de manejar als altres.

No som més que carn, per molt que la teua ment intente ocultar-ho, no seràs mes que això, moriràs i patiràs igual que qualsevol gos, i no penses que al dir gos t'estic insultant, perquè sí que som igual que un gos. Ara pensaràs: no, que favada estes dient, no em ratlles, o: que interessant!

Els ideals, l'ètica, la llibertat, tot s'ha inventat per a complaure el ser humà, per a fer-ho més manejable, per a guanyar el control. Ara vosté dirà: que estupidesa! però si lluitem per això per a deixar que ens manegen justament! I bé, senyor, potser no és eixa una forma de deixar que els altres continuen fent el que vullguen sense que vosté es queixe dia i nit, a més també és necessari per a la felicitat d'algú superior a vosté en l'escala econòmica.

Tan segur està de l'organització política, tan segur està dels seus supòsits "representants"? Mentida! Vosté no és feliç, ni ho serà mai, el seu cos busca la complaença completa, cosa que no existix, i si vosté em diu que ho és per un llarg període de temps, MENTIDA, que ho és quan té el que vol, VERITAT, que és capaç de ser feliç amb el poc que té, que és un hippy que pot viure amb la naturalesa, MENTIDA, perquè el teu cos sempre et demanará més.

Necessitem dels altres per a conseguir els nostres propòsits, necessitem als altres, per a viure millor, necessitem l'anteriorment viscut, per a que la nostra felicitat continue creixent, i mai pararà de créixer. Inclús seguirem darrere d'una altra gent per a apoderar-se de la seua felicitat, però eixe, ja és un altre Kas, el populisme centralitzat.

Fins al Dilluns pròxim, el meu volgut lector.

Frikisme en Cs

El pasat cap de detmana es va celebrar a Castelló la X Jornada Sempai i, com no pot ser de un altra manera, vam tindre que acudir a aquesta orgia de frikisme.

A les 3:30 pase Àlex a buscarme i se'n anem els dos davant del garito a esperar a Jaron i al seu pare per a que ens duguere a Castelló. En el trajecte escoltem Nirvana, obv. els familiars de Jaron fiquen això al coxe perque no saben el que signifiquen les lletres. Ens dixen prop de l'estació i anem cap al recinte a peu, con no sabiem molt bé on estave avançavem per allí per on veiem grenyes fosques i camisetes de Rhapsody.

Al final apleguem al recinte, uns tipets vestits de samurais i unes ties ballant coreografies de cançons de manga ens fan saber que no ens hem enganyat de lloc.

Entrem al recinte, i comencem a mirar paraetes. Increible les frikades que pots trobar per allí dins: tomos de manga, música de cantants japonesos, gordes vestides de Sakura, posters, merchandising de Star Wars, xapes ubber frikis, Marcos Benajes... no sé, coses realment frikis.

Al ratet de mirar paraetes arriben al germà d'Àlex i Rocky. Anem a pegar una volta i ens quedem mirant unes partides de Magic que estaven fent a fora. Mentres parlem en alguns parroquians de la Orden, alguns se'n van a comprarse xapes frikis. Tornem a les paraetes i els que faltaven per comprar mirem els catalogs que hi havien. Podies trobar xapes de tota la merda friki que t'has tragat d'esde que eres un enanet: series infantils, series manga, cine, el xaval de "Pero mamá, es una fieshta", videojocs... molt friki, en serio. En aquestos llocs te dones conte de quan no eres un friki.


Quan estos se han comprat algunes xapes decidim que és hora de anarse'n, però abans volem fer alguna foto que sintetitze tot el frikisme que hem vist. És entonces quan li pregunta a Benajes que quin és el lloc més friki on podem tirar una foto. El colega ens respón que el lloc més friki on podem fernos una foto és al costat de Alca. Li preguntem i ens dona permís. Crec que la imatge que ve a continuació sintetitza tot el frikisme que vam vore aquell dia.

Jaron, Àlex, Alca, Chewaka i jo.

Report d'Onda

Bueno, començem desvirgant este blog comentant el concert de la Gossa Sorda i d'Obrint pas en Onda. Va estar bé, i com de costum: birra, pijes rockers que estan boníssimes que, obviament, pasen de nosatros ,una suà com les de la pretemporada i unes cuantes òsties. Lo típic. Si ademés li afegim una pisarrà col·lectiva en la rotonda i gitar-se damunt de merdes, la cosa se fique interesant.

Arrivem a Onda, anem a pega un volta descubrint mapa, guanyem un poc d'experiència i anem a per el sopà. Arribem a un "Bocata", que resulte ser el cosí del palo del "Bocatta". Anem a localisar el lloc del concert, i després sen anem a pegar altra volta. Deambulem fins que trobem un videoclub en el que veníen pelicules de bukkakes per 3 €, la meua proposta de comprarles no va agradar a estos, i les tíes eixes me miraven en cara d'estrenyides. Tornem al poli y mirem un ratet als teloners mentre bebem unes birres. Un temps més tard estàvem en el concert de la Gossa en alguns alcorins més, i per si fore poc, després de la Gossa, Obrint Pas. Mentres monten els instruments anem a una rotonda i ens fiquem a pixar i a descansar sobre l'herba, on casi xafe una merda amb l'esquena i tornem al poliesportiu. La biodiversitat que podem trobar ahí és molt amplia: xiquets nacionalistes que no alsen un pam d'enterra, abuelos ska, punkys (en els seus corresponents gossos), pijes rockers, algún capullo i algunes espécies inclassificables. A les 4, més o menys, s'acave l'assunt. Hui crec que encara estem els quatre que vam anar fets pols.

La Gossa SordaObrint pas

Introducció al blog.

Aquest blog no és com el tipic blog en el que la gent parla de un tema concret. Si voleu saber de que va el blog llegiu-lo, igual un dia es parla de la societat, un altre dels nostres pensaments hormonats respecte al sexe i un altre dia el Jaron ens conta les seues teories sobre la física universal. No sé de que anem a escriure, no tinc ni puta idea. Suponc que som la única gent tan friki com per a fer una cosa així. De tot cor esperem que os agrade.