Triple report.

Després de superar nmil exàmens tornen les actualitzacions (o frikades, com vullgueu dir-ho). Avui actualitzarem els tres companys del blog amb tres històries paral.leles del dissapte.

Història del Jaron o Vómit en Discoteca, pub wtf i Calimotxo.

Estava anat cap a Alcossebre quan m'arrive un sms de Pepelu dient-me que no pot vindre. Cony. Ademés, Pedro tampoc ve. Cony. Arriva a les 8,30 i vaig cap al apartement d'en Xerta, estem mirant el futbol fins les 9,15 hora en que anem als metges. Quan ja estem tots, men vag al xino en Ebri, Ion, Nasio i les ties; els altres sen van anar al bar d'enfront per a vore el Barça-Madrid. Al xino escomensem a pegar-li a la cervesa i a la sangria, mentres Ebrí me contave les seues aventuretes de universitari protagonitzades per Juan Alvero i el Gallego. Quan acavem, prou contents ja tots, anem al Flamingo, extrany Karaoke-pub que s'ha de parlar en anglés (wtf?). Ion, Ebrito, Nasio, Sandro (Santi) i jo ens deleitavem cantant cansons mitiques com: knocking on heavens door, sweet home Alabama o smooth criminal. En eixe pub me vaig fer un ubber-cubata de ron en cola, el qual ens va sentenciar per a tota la nit, i mentres tant, li anàvem pegant al camitotxo, que també estave bastant carregadet. Vam decidir anar-sen cap a la “kalimndos” (no sé com s'escriu), però Ion, Ebrito, Nasio, Sandro i jo mos vam quedar un rato perduts beben calimotxo i escoltan sweet child o’mine, stairway, in bloom i altres temazos en el movil d'Ebrit. Al cap d'un rato estava potant en una discoteca extranya i després al piso del Xerta. La nit bé si no fore per la vomitera que estic arrastrant tot el dia >.<

Història de Sales o com la inauguració de una discoteca por ser una merda.

Hola bitches!

Començem... dissapte 13, son les 22:30 estava ací davant la pantalla , quan m'agreguen a una conversació del messenger, estaben Ginés y Alberto comentan sobre on anar de festa , i em proposen anar amb ells a la re-inaguració d'una discoteca d'Onda, Katedral. Minuts més tard Alberto no va voldre vindre. Després Ginés va vindre a per mí, una volta acabat "el partit" , i li vam dir a Carlos (Pivy per als amics) que vingue amb nosaltres, i vam anar al garito. Estaven estos jugant a la play. Total, que agafem el cotxe i se'n anem...

Per el camí posant temazos, una vegada aplegarem a Onda ens vam saltar un semáforo nomes entrar per distrause... Ah! i la policía darrere, a uns 20m. Ens vam fugar per uns carrers, pero no es van donar conte... borinots. Després Ginés va cridar a un amic seu d'alli de classe , (anavem al seu gartito a fer botellón), pero no va contestar, vam decidir anar directament a la discoteca, després de pegar 100 voltes (o més) la vam trobar(weee!!!!!! ^^) Vam anar y el entrador ja pareixie algo pijet... ejem, paguem la entrada i diem "A que no hi ha ningú?" entrem, i alló pareixie Helios,X3 & Qube...(poca gent). Cal comentar que el "ganao" esta mólt bé per Onda... la música "normal" per lo menys van aplegar els gogo's i va animar a la gent a ballar un poc, després van aplegar dos espontanis i ballaren "Break-dance". Ens vam aborrir i a les 3 ja estabem en Alcora, no vam voldre pasar per castelló. En fi... una historia mès, per a omplir el Frikiblog aquest.

Un abraç. Sales.
-DKR-


Història de Hugo o Els de lletres molem més.

Van tocar les 20:30 i encara estava viciant-me a la play en al garito. Vaig apartar la vagància i em vaig decidir a duxar-me i acicalar-me (les barbes de nàufrag no molen D: ) per al sopar de clase.

Estic tan bobet que vaig elegir arbitràriament anar per camins que feien el trajete més llarg. Tot i això, vaig arribar just a temps. Esperem a uns quants resagats (resagades, millor dit) y entrem al JM. En veritat és un restaurant de l’òstia, no van en gilipollades ni coses precuinades. Demanem les tapes y la beguda , comencem a menjar braves i xipirons y a beure sangria (només els més durs de l’oest es fiquen a beure birra) y el nivel de beguda comença a baixar de manera diréctament proporcional a la rojor de la cara de Dave. Comença el partit (Barça – Casillas United) i la gent comença a animar-se, sobretot Sandra, que pegave uns xillits bastant tensos i no precísament per el futbol. Arriben els bocadillos/plats combinats/etecé y 20min. després arribe el de Sílvia, ocasionant inevitablement que els nostres es quedaren gelats . Una vegada ens acabem el sopar i algunes jarres de sangria més demanem caferets i copes de alguna beguda per a acompanyar. Em demane bombón i copa d’anís (ensenyances de Javi Artero) i una vegada ens les acabem ens dirigim a fora per a la sesió fotogràfica de la qual no tinc ni una foto. Possiblement edite després i colgue una. Editat amb foto-xusta D:

Foto bastant fétida, però és el que hi ha...

Total, que se’n anem cap al garito on teniem la beguda . Cal comentar que només els més durs fem el trajecte a peu (Obviament els de ciències no entren en aquesta deescripció ;D). Una vegada arrivem al garito comencem a fernos algún cubata (Xoricet diu que se’n va fer 12. Claaaaaaaaaaaaaaar que si xd) i a fumar coses roïnes que no se deuen fer en casa. Alguna pille una mona del quinze i tenim que acompanyar-la al coxe de seu germà :/ Després ve Euge, al que havia pillat la policia, contant que suposadament anirie la bófia al garito. En efecte, minuts més tard estavem atrinxerats en el garito sense fer soroll per a què no ens digueren res. Una vegada se’n van ens dirigim a la Bombonera i em fique a parlar en els amics. Mentre estic parlant tot el món se’n va cap al Mystic i ens quedem Dave, Gil i jo asoles. Anant cap al Mystic fem una parada en la carnicería de Gil i ell agafa prestats uns paquets de rosquilletes amb xocolate que entraven bastant finetes. Arribem al Mystic i estem per allí sentint música i tal.

Una vegada el tanquen anem cap a la novíssima discoteca ubbermegachachimolona, la Cube, igual de patética que les anteriors a la que només tres aconseguim colarnos mentre els segurates estaven empanats. I ara pense jo, si tens un negoci i no te va gent, cony, deixa entrar a tot el món. Sobre les 6 se’n anem cap a casa els 4 gats que quedavem. No va estar malament la nit.

Puta rutina.

Menuda rutina de merda. Tots els dies iguals, sone el despertador a les 7:45, l'apagues i caus plegat per la son. A les 8:10 et desperta ta mare, que faràs tard. Et vestixes en 1 minut, baixes, pixes, et llaves la cara, et fas el pèl i vas corrents a fer-te el got de llet que està tibio de tant de temps sense baixar. Ixes a les 8:20 de casa, correns cap a l'institut i arribes just de temps.

Comencen les classes i tu amb una son que te mors, tenint el pati com a única font d'oxígen. Ixes al pati, et despejes un poc i tornada a les classes. Una volta toca el timbre te'n vas a casa, dines, mires la tele i caus torrat el el sofà. Siesta, de dos o tres hores, et despertes, pujes a l'escritori, fas algo de faena i quan et dones conte estàs empanat al msn. Vas al garito a pasar-te la vesprada en els amics, arribes a casa, fas més faena, et tornes a empanar, sopes i et dones conte de que encara en tens més de faena. Et fiques a les 10 a acabar els deures y a les 11 a estudiar. Sobre les 12 te'n vas a duxar-te, una volta acabes, te'n vas al llit, llegixes un dels mil llibres que has de llegir per al institut i caus torrat tard perquè no tens son després de la siesta. Tots els puos dies igual, menuda merda.

Els findes la cosa cambia un poc, tens més temps per a tu, però molts més deures. És un perill beure alcohol, pequè el dia següent tens que estudiar i alçar-te pronte per a fer deures. Del divendres es perd la mitad i el dissabte no dura una merda. El diumenje és depressiu. Tornada a la rutina. Menuda merda.

En fi, reflexions a les 10 de la nit. Me'n vaig, toca fer deures.

Fiestazo en la UJI

El divendres arriba a casa del institut i me fica a fer la siesta. Sobre les 5 me desperte el teléfon, el Jaron, que si anem a la UJI, que fan fiestazo. Vaig al msn y ho parlem per ahí que és gratis (relativament). Agreguem a Rubén a la conversa i busquem maneres de arribar a Cs. Al final Rubén anirà en Chemilla i el Jaron i jo en tubús. Són les 6 i l'ultim bus ix a les 6:45 aixina que vaig a duxar-me i al garito. Arriba allí a les 6:40, obrim el garito i pillem una botella de ron i una de vodka, les amaguem en dos bosses del consum i anem a tota òstia cap al bus, que pillem de puta conya. En la següent parada ens trobem a Ainhoa (aka Míriam aka Germana-de-Rocky) y a Ana que tamé van a la UJI.

Al arribar a Castelló, com no tenim res que fer ens acoplem de mala manera i elles ens fan de guies turístiques per els Bars/tuburios/tabernes/antros de la capital de la Plana. Arribem primer al Distriz, un bar ubber menut on no aconseguim parlar perquè els xillits agónics del cantant de Slipknot no ens deixaven. Com no ens agradava el bareto este se'n pirem cap al Forat, on no sabem molt bé si podrem entrar perquè fa una setmana va ser l'objectiu d'una redada policial. Al final sí que podem entrar, ens demanem unes litrones de calimotxo i ens pirem cap a la UJI on haviem quedat amb Rubén. Anem a pata un bon troç de camí en el que el Jaron no pare de rallar-me el cap amb les seues teories sobre els diferents aspectes de la física, després arribem a el pseudo-bus este que va del ribalta a la UJI i ens pujem. Ens sentem separats i a mitad trajecte comence a plenar-se, de repent m'arriba un sms i mire a vore de quí és. Resulte ser del Jaron, al que tenia sentat 2 metres a la dreta, el sms diu: "Kata q Jamba q tinc al costat". Obviament comence a partir-me al cul. Eixim del bus i apleguem a la UJI on ens Trobem a Rubén en el Chemilla & co.

Mentres el Jaron es fa un Kebab els demés ens menjem els bocates que duiem de casa (temps de crisis...) , mesclem l'alcohol i aprofitem per pixar. Després de sopar entrem a la UJI i comencem a beure mentre parlem amb coneguts com Ribes-Ribes, Pepelu i Ion, l'increible home ska. Com sóc l'encarregat de dur la botella pille una merla del quinze i a partir de ara tinc diverses lagunes. Arribem al concert de la gossa sorda on no me'nrecorde de molt, la veritat. M'enrecorde de Ion sense camiseta, pelut i suat, que marcabe el ritme de el remolí de òsties que es propiciabem en la zona, recorde vore borrosa la cara del cantant i tamé recorde que em vaig caure sis vegades en terra i gràcies a Pepelu aconseguia alçar-me. Una vegada acaba el concert anem pegant voltes per el recinte xafant botellons per ahí. Parlem amb algunes amigues de clase del Jaron i ens diverses personalitats alcorines. Després anaven a Tocar Tequila i Ximo Bayo (Exta si, exta no... -.-) però no ens vam enterar i tampoc és que hi hagueren massa ganes de tornar al escenari a enfangarnos. Ens asentem per a descansar i després no tenim ganes de res així que toquem a el pare de Jaron per a que ens dugue a casa. Després de una gran batalla disimulant la merla davant de Jose arribe a Alcora i me'n vaig a dormir.

Nota: És possible que haja olvidat algunes coses.

She morenikohs shulos omg!

Report d'Onda II

Seu està currant Onda ultimament. Esta vegada, Extremoduro. Bueno començem la ruta en Alcora Hugo, Alex i jo. A les 7.30 ve UG en son pare (Déu meu qué gran) i sen anem a Onda. Allí descubrim que la biodiversitat femenina de la zona és de categoria. Encontrem un xinorri i mos fiquem a sopar ahí. Lo típic de sempre: els rollitos, l'arròs, el bambú eixe, pollastre agridulce, ensala en lefa i un bocadillo de llonganisses d'en Alex. Quan ja estem sopats mon anem a buscar el concert.

Se deie que se anave a suspendre per l'aigua (van ser uns moments molt durs). Al arrivar veem una cola de l'ostia, però ere per a comprar les entrades. Con ja les teniem entrem dins i veem alguns coneguts. Començe un concurs de ties bones. Desidim que és hora de pegar-li al birravodka i mon anem a per els tikets, on la tia eixa s'equivoque i ens torne pasta de més, anem a pillar la birravodka i veem a LA TIA, ergo el concurs s'ha acavat. Pensavem que no mos el podriem fer per si no ens volíen ficar un cubata sancer de vodka, però va acavant caent dos litros. Al final començe el concert tocan deltoya, seguida de tots els altres temazos. Ahí ens vam trobar amb Ion i Ebrí, però vam tindre que anar-sen només acavat el concert. Hi ha que dir que va estar de putíssima mare. Amazos.

Extremoduro en plena actuació

El racó del costat fosc.

Hola volguts lectors, abans de posar-me a parlar del tema de hui, vull assenyalar que estic molt agraït dels comentaris que m'heu escrit, potser el que més encerta amb el comentari és Gardo, que sap exactament el que volia expressar, el tema de hui:

POPULISME CENTRALITZAT

Si recordeu, el dilluns anterior em quede amb la frase: “Inclús seguirem darrere d'una altra gent per a apoderar-nos de la felicitat”.
Egoisme, por, popularitat, ambició, hipocresia. Tots són adjectius relacionats amb el ser humà, el ser humà és així, i així són els seus gens; no podem evitar-lo, no podem rebutjar-lo. El curiós en tot açò, és que ens passem la vida predicant en contra d'ells, quan la competitivitat del ser humà i la seua hipocresia estan latents en cada una de les seues accions, busquem més diners, més benestar, més poder, vos pose un exemple: associacions, plataformes, huelga, manifestacions, totes estes paraules estan relacionades amb la cooperació de ciutadans entorn d'idees iguals, en totes elles busquem una meta, un objectiu, però un objectiu propi, individual, no un objectiu col·lectiu, l'única raó per la qual es coopera d'esta manera és que així és més ràpid aconseguir els objectius establits. Si açò és així, els altres tipus de “cooperació” també són igual de falsos? Amistat, camaraderia,... Tot és fals? En tot es busca un objectiu? El ser humà necessita estímuls per a realitzar les seues accions, necessita interessos, És la societat una mentida? El maquillatge amb què ens estan enganyant fa anys ho és, l'arrel de la societat continua sent la mateixa, la major facilitat per a aconseguir els nostres objectius, i així ha sigut des que va aparéixer fins als nostres dies.

I què ha de veure açò amb el populisme centralitzat? Una pregunta que possiblement vos estareu preguntant la majoria, perquè bé, el que vull demostrar amb açò, és que les ganes de facilitar-se la vida que té la gent, les ganes d'aconseguir el que vol amb el mínim esforç possible, arriba al punt que cedim part dels nostres drets i les nostres capacitats a altres perquè estos facen ús d'elles. Fem un pacte social amb l'un grup reduït de persones, en les que diem confiar, per a facilitar-nos l'existència. Vosté pensara: és impossible que sense una centralització, 44 milions de persones cooperen ,és inviable! Si, està vosté en la veritat, ho és, i dis-me, Quin és el motiu pel qual volem que 44 milions de persones cooperen? Per a facilitar LA NOSTRA existència! És un bucle d'egoisme que algú ho pot veure com la millora del benestar de la gent, i que altres ho poden veure com açò, un bucle d'egoisme, ja que açò no acaba ací, el ser humà, després de confiar als nostres “triats” els drets i les capacitats pròpies d'una persona, volem arribar al setge d'estos, volem reemplaçar-los, per simple egoisme d'aconseguir tal poder o tal capacitatO potser per què ens penedim? Mes que perquè ens penedim, perquè en el nostre interior, encara hi ha una lluita interna entre l'elecció dels nostres complets drets i capacitats o l'elecció del nostre benestar complet, ja que aconseguir les dos coses al mateix temps, volguts lectors, no és més que una verdadera i absoluta utopia.

Afegiré a més, ja a nivell més general, i més lluny de les altures polítiques, a un nivell més quotidià, també ocorre el mateix, quan no som capaços de realitzar les nostres accions amb total llibertat, quan no sabem usar-la, la prestem a altres individus perquè ens guien i ens faciliten l'existència. Al mateix temps, la gent que desitja ser eixos líders als qual se'ls cedix la llibertat, no cessa de convertir-se en paràsits d'una i una altra gent, no cessa d'aprofitar-se de les debilitats que deixen els altres, fins a aconseguir o no el seu objectiu. Una realitat, una trista trista realitat, a la qual estem massa acostumats que ni ens sorprendre.

Nits de merla.

La nit del dissabte se'm presentava bastant merda. Havia perdut el bus a Llucena i suposava que la nit seria un aburriment mortal, d'eixos d'apalanque en el garito, sense ganes de menejar-se del sofà en els que a la una o dos estàs en casa... però la veritat és que la vam arreglar bastant bé.

Arriva al garito sobre les 23:30, estaven estos apalancats en els sofàs i a part Crocob (pseudònim de una persona que no vol que la tracten d'alcohólica) i Gardo, ens fem un xupito de Vodka, últimament s'està tornant el nostre amic en les nits solitaries en Alcora, i ens pirem a la Estrella a per algo de menjar (sí, els tios tenim fam dos hores després de sopar), al tornar ens trobem a Gardo en unes birres, que previament havien estat sabotejades per Crocob amb "un poquet" de Vodka, que anaven abuidant-se una i altra vegada.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Ja que he estat parlant de la birra i del Vodka, no puc evitar explicar les circumstancies en les quals la vam provar i les seues conseqüencies.

El Birravodka és una veguda alcohólica extremadament forta, composada de birra i vodka (mieeeeeen!!), la bromera de la birra aumente el potencial alcohólic del vodka. Cal dir que el alcohol así no es mescla amb ningún refresc, sino amb alcohol, és el que el fa taaant especial.

Un altre dia de aburriment, va ocorrer un bucle espai-temporal, i els tres garitos del centre del poble vam acabar calents. Al principi també era un dia normal, en el que se'ns va ocorrer la meravellosa idea de mesclar birra amb vodka. Mentres ens bebiem el got, el Jaron em va contar quins son els tres estats de detecció de una borraxera:

1. Risa fluixa
2. Nas dormit (omg!)
3. Caiguda repentina del coll cap als costats.

Quan quedave un culet i ens el vam beure de colp el Jaron va soltar un: "Jiji" que em va recordar nosequè, dos cubates més tard ja no hi havia remei, a les dos ja estava en casa dormint la mona i estos a les 4 del matí estaen vomitant en mig de una plaça.

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Una vegada arrivem, Crocob, dedideix anar al seu garito a per una botella d'Anís del mono. Una vegada torna s'aprova l'estúpida llei de: "qui puja o baixa les escales ha de beure un trago" i obviament ens arreem més de mitja botellla de anís del mono. Venen unes amigues i s'acoplen a la festa de l'anís. Anem a un pub i ens fem uns xupitos, tornem al garito i seguim amb l'anís. Venen els del garito del costat i s'apunten també a la festa. Toquem a alguns amics amb els móvils (manos libres ftw!) i ens enriem un ratet. Després entre Xavi i Crocob s'arreen un bon troç de la botella i com a conseqüéncia pillen una merla increible.

Després em dedique a enrrollar a Gardo en una cadira amb una tira de celo ICA que teniem tirada per el garito.

Una nit de puta mare cony, i m'esperava que fore una merda. I els únics ingredients que ens van fer falta van ser:

• Vodka
• Birra
• Anís del mono
• Un terç d'amor
• Uns grams d'amistad
  

Per cert, s'ha acabat la encuesta. Voleu mamelles, os adjunte unes fotos.

Xupar mamelles amb pèls de premi.

Qui tinguere tres braços, eh?

El racó del costat fosc.

Benvinguts senyors/es que visiten este blog, em presente com JuanMi, la majoria que entreu sabreu qui sóc, sabeu com pense, no vos deixeu portar pel nom "freak " del costat fosc, açò és una cosa seriósa que esta a l'abast de molt pocs: l'ambigüitat del saber intern, la capacitat d'actuar a partir de dos o més formes de veure les coses.

En el nostre xicotet racó anirem parlant setmanalment de temes verdaderament psicològics i filosòfics, que vos faran veure el món d'una altra forma, és tot blanc i negre? Per què el bé és el "bé"? Per què està tan de moda l'ètica? Els sentiments, que sotàs en veritat?
El racó del costat fosc no vos mostrarà coses que no vos hàgeu trobat en la vida, tampoc vos ensenyara com fer les coses, simplement vos obrirà els ulls uns instants, perquè comprengueu més enllà del que veieu cada dia.

Cada dilluns, vos espere ací, perquè em permeteu obrir les vostres ments, perquè em deixeu experimentar amb el mateix ser humà, el tema del primer dia, va a ser:

Nitrogen, Oxígen, Carboni, Hidrògen i Ment

Bé, com la majoria de vosaltres vos haureu preguntat, el títol del tema de hui significa la composició del ser humà: Som només això?

Ara uns minuts, abans de començar a escriure este blog, se'm discutia la grandíssima estupidesa d'escriure en una altra llengua, Per què? Pel desig del ser humà de veure complides les seues espectatives, els seus desitjos, la seua utopia. És trist pensar açò, però és veritat, Per què una persona decidix fer una cosa, i lluita per això, per més estúpid que parega? Per tant per la mateixa raó que un llop lluita per ser el líder de la seua bandada, i per la mateixa raó que un espermatozoide lluita per ser el primer a introduir-se en l'òvul, per instint.

La societat ens intenta ocultar allò que no som, perquè uns pocs disfruten d'eixos desitjos, perquè les diferents substàncies i corrents que corren per la ment d'estos aconseguisquen alliberar una hormona de satisfacció pel simple fet de manejar als altres.

No som més que carn, per molt que la teua ment intente ocultar-ho, no seràs mes que això, moriràs i patiràs igual que qualsevol gos, i no penses que al dir gos t'estic insultant, perquè sí que som igual que un gos. Ara pensaràs: no, que favada estes dient, no em ratlles, o: que interessant!

Els ideals, l'ètica, la llibertat, tot s'ha inventat per a complaure el ser humà, per a fer-ho més manejable, per a guanyar el control. Ara vosté dirà: que estupidesa! però si lluitem per això per a deixar que ens manegen justament! I bé, senyor, potser no és eixa una forma de deixar que els altres continuen fent el que vullguen sense que vosté es queixe dia i nit, a més també és necessari per a la felicitat d'algú superior a vosté en l'escala econòmica.

Tan segur està de l'organització política, tan segur està dels seus supòsits "representants"? Mentida! Vosté no és feliç, ni ho serà mai, el seu cos busca la complaença completa, cosa que no existix, i si vosté em diu que ho és per un llarg període de temps, MENTIDA, que ho és quan té el que vol, VERITAT, que és capaç de ser feliç amb el poc que té, que és un hippy que pot viure amb la naturalesa, MENTIDA, perquè el teu cos sempre et demanará més.

Necessitem dels altres per a conseguir els nostres propòsits, necessitem als altres, per a viure millor, necessitem l'anteriorment viscut, per a que la nostra felicitat continue creixent, i mai pararà de créixer. Inclús seguirem darrere d'una altra gent per a apoderar-se de la seua felicitat, però eixe, ja és un altre Kas, el populisme centralitzat.

Fins al Dilluns pròxim, el meu volgut lector.

Frikisme en Cs

El pasat cap de detmana es va celebrar a Castelló la X Jornada Sempai i, com no pot ser de un altra manera, vam tindre que acudir a aquesta orgia de frikisme.

A les 3:30 pase Àlex a buscarme i se'n anem els dos davant del garito a esperar a Jaron i al seu pare per a que ens duguere a Castelló. En el trajecte escoltem Nirvana, obv. els familiars de Jaron fiquen això al coxe perque no saben el que signifiquen les lletres. Ens dixen prop de l'estació i anem cap al recinte a peu, con no sabiem molt bé on estave avançavem per allí per on veiem grenyes fosques i camisetes de Rhapsody.

Al final apleguem al recinte, uns tipets vestits de samurais i unes ties ballant coreografies de cançons de manga ens fan saber que no ens hem enganyat de lloc.

Entrem al recinte, i comencem a mirar paraetes. Increible les frikades que pots trobar per allí dins: tomos de manga, música de cantants japonesos, gordes vestides de Sakura, posters, merchandising de Star Wars, xapes ubber frikis, Marcos Benajes... no sé, coses realment frikis.

Al ratet de mirar paraetes arriben al germà d'Àlex i Rocky. Anem a pegar una volta i ens quedem mirant unes partides de Magic que estaven fent a fora. Mentres parlem en alguns parroquians de la Orden, alguns se'n van a comprarse xapes frikis. Tornem a les paraetes i els que faltaven per comprar mirem els catalogs que hi havien. Podies trobar xapes de tota la merda friki que t'has tragat d'esde que eres un enanet: series infantils, series manga, cine, el xaval de "Pero mamá, es una fieshta", videojocs... molt friki, en serio. En aquestos llocs te dones conte de quan no eres un friki.


Quan estos se han comprat algunes xapes decidim que és hora de anarse'n, però abans volem fer alguna foto que sintetitze tot el frikisme que hem vist. És entonces quan li pregunta a Benajes que quin és el lloc més friki on podem tirar una foto. El colega ens respón que el lloc més friki on podem fernos una foto és al costat de Alca. Li preguntem i ens dona permís. Crec que la imatge que ve a continuació sintetitza tot el frikisme que vam vore aquell dia.

Jaron, Àlex, Alca, Chewaka i jo.

Report d'Onda

Bueno, començem desvirgant este blog comentant el concert de la Gossa Sorda i d'Obrint pas en Onda. Va estar bé, i com de costum: birra, pijes rockers que estan boníssimes que, obviament, pasen de nosatros ,una suà com les de la pretemporada i unes cuantes òsties. Lo típic. Si ademés li afegim una pisarrà col·lectiva en la rotonda i gitar-se damunt de merdes, la cosa se fique interesant.

Arrivem a Onda, anem a pega un volta descubrint mapa, guanyem un poc d'experiència i anem a per el sopà. Arribem a un "Bocata", que resulte ser el cosí del palo del "Bocatta". Anem a localisar el lloc del concert, i després sen anem a pegar altra volta. Deambulem fins que trobem un videoclub en el que veníen pelicules de bukkakes per 3 €, la meua proposta de comprarles no va agradar a estos, i les tíes eixes me miraven en cara d'estrenyides. Tornem al poli y mirem un ratet als teloners mentre bebem unes birres. Un temps més tard estàvem en el concert de la Gossa en alguns alcorins més, i per si fore poc, després de la Gossa, Obrint Pas. Mentres monten els instruments anem a una rotonda i ens fiquem a pixar i a descansar sobre l'herba, on casi xafe una merda amb l'esquena i tornem al poliesportiu. La biodiversitat que podem trobar ahí és molt amplia: xiquets nacionalistes que no alsen un pam d'enterra, abuelos ska, punkys (en els seus corresponents gossos), pijes rockers, algún capullo i algunes espécies inclassificables. A les 4, més o menys, s'acave l'assunt. Hui crec que encara estem els quatre que vam anar fets pols.

La Gossa SordaObrint pas

Introducció al blog.

Aquest blog no és com el tipic blog en el que la gent parla de un tema concret. Si voleu saber de que va el blog llegiu-lo, igual un dia es parla de la societat, un altre dels nostres pensaments hormonats respecte al sexe i un altre dia el Jaron ens conta les seues teories sobre la física universal. No sé de que anem a escriure, no tinc ni puta idea. Suponc que som la única gent tan friki com per a fer una cosa així. De tot cor esperem que os agrade.