El racó del costat fosc.

Hola volguts lectors, abans de posar-me a parlar del tema de hui, vull assenyalar que estic molt agraït dels comentaris que m'heu escrit, potser el que més encerta amb el comentari és Gardo, que sap exactament el que volia expressar, el tema de hui:

POPULISME CENTRALITZAT

Si recordeu, el dilluns anterior em quede amb la frase: “Inclús seguirem darrere d'una altra gent per a apoderar-nos de la felicitat”.
Egoisme, por, popularitat, ambició, hipocresia. Tots són adjectius relacionats amb el ser humà, el ser humà és així, i així són els seus gens; no podem evitar-lo, no podem rebutjar-lo. El curiós en tot açò, és que ens passem la vida predicant en contra d'ells, quan la competitivitat del ser humà i la seua hipocresia estan latents en cada una de les seues accions, busquem més diners, més benestar, més poder, vos pose un exemple: associacions, plataformes, huelga, manifestacions, totes estes paraules estan relacionades amb la cooperació de ciutadans entorn d'idees iguals, en totes elles busquem una meta, un objectiu, però un objectiu propi, individual, no un objectiu col·lectiu, l'única raó per la qual es coopera d'esta manera és que així és més ràpid aconseguir els objectius establits. Si açò és així, els altres tipus de “cooperació” també són igual de falsos? Amistat, camaraderia,... Tot és fals? En tot es busca un objectiu? El ser humà necessita estímuls per a realitzar les seues accions, necessita interessos, És la societat una mentida? El maquillatge amb què ens estan enganyant fa anys ho és, l'arrel de la societat continua sent la mateixa, la major facilitat per a aconseguir els nostres objectius, i així ha sigut des que va aparéixer fins als nostres dies.

I què ha de veure açò amb el populisme centralitzat? Una pregunta que possiblement vos estareu preguntant la majoria, perquè bé, el que vull demostrar amb açò, és que les ganes de facilitar-se la vida que té la gent, les ganes d'aconseguir el que vol amb el mínim esforç possible, arriba al punt que cedim part dels nostres drets i les nostres capacitats a altres perquè estos facen ús d'elles. Fem un pacte social amb l'un grup reduït de persones, en les que diem confiar, per a facilitar-nos l'existència. Vosté pensara: és impossible que sense una centralització, 44 milions de persones cooperen ,és inviable! Si, està vosté en la veritat, ho és, i dis-me, Quin és el motiu pel qual volem que 44 milions de persones cooperen? Per a facilitar LA NOSTRA existència! És un bucle d'egoisme que algú ho pot veure com la millora del benestar de la gent, i que altres ho poden veure com açò, un bucle d'egoisme, ja que açò no acaba ací, el ser humà, després de confiar als nostres “triats” els drets i les capacitats pròpies d'una persona, volem arribar al setge d'estos, volem reemplaçar-los, per simple egoisme d'aconseguir tal poder o tal capacitatO potser per què ens penedim? Mes que perquè ens penedim, perquè en el nostre interior, encara hi ha una lluita interna entre l'elecció dels nostres complets drets i capacitats o l'elecció del nostre benestar complet, ja que aconseguir les dos coses al mateix temps, volguts lectors, no és més que una verdadera i absoluta utopia.

Afegiré a més, ja a nivell més general, i més lluny de les altures polítiques, a un nivell més quotidià, també ocorre el mateix, quan no som capaços de realitzar les nostres accions amb total llibertat, quan no sabem usar-la, la prestem a altres individus perquè ens guien i ens faciliten l'existència. Al mateix temps, la gent que desitja ser eixos líders als qual se'ls cedix la llibertat, no cessa de convertir-se en paràsits d'una i una altra gent, no cessa d'aprofitar-se de les debilitats que deixen els altres, fins a aconseguir o no el seu objectiu. Una realitat, una trista trista realitat, a la qual estem massa acostumats que ni ens sorprendre.