El racó del costat fosc.

Benvinguts senyors/es que visiten este blog, em presente com JuanMi, la majoria que entreu sabreu qui sóc, sabeu com pense, no vos deixeu portar pel nom "freak " del costat fosc, açò és una cosa seriósa que esta a l'abast de molt pocs: l'ambigüitat del saber intern, la capacitat d'actuar a partir de dos o més formes de veure les coses.

En el nostre xicotet racó anirem parlant setmanalment de temes verdaderament psicològics i filosòfics, que vos faran veure el món d'una altra forma, és tot blanc i negre? Per què el bé és el "bé"? Per què està tan de moda l'ètica? Els sentiments, que sotàs en veritat?
El racó del costat fosc no vos mostrarà coses que no vos hàgeu trobat en la vida, tampoc vos ensenyara com fer les coses, simplement vos obrirà els ulls uns instants, perquè comprengueu més enllà del que veieu cada dia.

Cada dilluns, vos espere ací, perquè em permeteu obrir les vostres ments, perquè em deixeu experimentar amb el mateix ser humà, el tema del primer dia, va a ser:

Nitrogen, Oxígen, Carboni, Hidrògen i Ment

Bé, com la majoria de vosaltres vos haureu preguntat, el títol del tema de hui significa la composició del ser humà: Som només això?

Ara uns minuts, abans de començar a escriure este blog, se'm discutia la grandíssima estupidesa d'escriure en una altra llengua, Per què? Pel desig del ser humà de veure complides les seues espectatives, els seus desitjos, la seua utopia. És trist pensar açò, però és veritat, Per què una persona decidix fer una cosa, i lluita per això, per més estúpid que parega? Per tant per la mateixa raó que un llop lluita per ser el líder de la seua bandada, i per la mateixa raó que un espermatozoide lluita per ser el primer a introduir-se en l'òvul, per instint.

La societat ens intenta ocultar allò que no som, perquè uns pocs disfruten d'eixos desitjos, perquè les diferents substàncies i corrents que corren per la ment d'estos aconseguisquen alliberar una hormona de satisfacció pel simple fet de manejar als altres.

No som més que carn, per molt que la teua ment intente ocultar-ho, no seràs mes que això, moriràs i patiràs igual que qualsevol gos, i no penses que al dir gos t'estic insultant, perquè sí que som igual que un gos. Ara pensaràs: no, que favada estes dient, no em ratlles, o: que interessant!

Els ideals, l'ètica, la llibertat, tot s'ha inventat per a complaure el ser humà, per a fer-ho més manejable, per a guanyar el control. Ara vosté dirà: que estupidesa! però si lluitem per això per a deixar que ens manegen justament! I bé, senyor, potser no és eixa una forma de deixar que els altres continuen fent el que vullguen sense que vosté es queixe dia i nit, a més també és necessari per a la felicitat d'algú superior a vosté en l'escala econòmica.

Tan segur està de l'organització política, tan segur està dels seus supòsits "representants"? Mentida! Vosté no és feliç, ni ho serà mai, el seu cos busca la complaença completa, cosa que no existix, i si vosté em diu que ho és per un llarg període de temps, MENTIDA, que ho és quan té el que vol, VERITAT, que és capaç de ser feliç amb el poc que té, que és un hippy que pot viure amb la naturalesa, MENTIDA, perquè el teu cos sempre et demanará més.

Necessitem dels altres per a conseguir els nostres propòsits, necessitem als altres, per a viure millor, necessitem l'anteriorment viscut, per a que la nostra felicitat continue creixent, i mai pararà de créixer. Inclús seguirem darrere d'una altra gent per a apoderar-se de la seua felicitat, però eixe, ja és un altre Kas, el populisme centralitzat.

Fins al Dilluns pròxim, el meu volgut lector.