Fiestazo en la UJI

El divendres arriba a casa del institut i me fica a fer la siesta. Sobre les 5 me desperte el teléfon, el Jaron, que si anem a la UJI, que fan fiestazo. Vaig al msn y ho parlem per ahí que és gratis (relativament). Agreguem a Rubén a la conversa i busquem maneres de arribar a Cs. Al final Rubén anirà en Chemilla i el Jaron i jo en tubús. Són les 6 i l'ultim bus ix a les 6:45 aixina que vaig a duxar-me i al garito. Arriba allí a les 6:40, obrim el garito i pillem una botella de ron i una de vodka, les amaguem en dos bosses del consum i anem a tota òstia cap al bus, que pillem de puta conya. En la següent parada ens trobem a Ainhoa (aka Míriam aka Germana-de-Rocky) y a Ana que tamé van a la UJI.

Al arribar a Castelló, com no tenim res que fer ens acoplem de mala manera i elles ens fan de guies turístiques per els Bars/tuburios/tabernes/antros de la capital de la Plana. Arribem primer al Distriz, un bar ubber menut on no aconseguim parlar perquè els xillits agónics del cantant de Slipknot no ens deixaven. Com no ens agradava el bareto este se'n pirem cap al Forat, on no sabem molt bé si podrem entrar perquè fa una setmana va ser l'objectiu d'una redada policial. Al final sí que podem entrar, ens demanem unes litrones de calimotxo i ens pirem cap a la UJI on haviem quedat amb Rubén. Anem a pata un bon troç de camí en el que el Jaron no pare de rallar-me el cap amb les seues teories sobre els diferents aspectes de la física, després arribem a el pseudo-bus este que va del ribalta a la UJI i ens pujem. Ens sentem separats i a mitad trajecte comence a plenar-se, de repent m'arriba un sms i mire a vore de quí és. Resulte ser del Jaron, al que tenia sentat 2 metres a la dreta, el sms diu: "Kata q Jamba q tinc al costat". Obviament comence a partir-me al cul. Eixim del bus i apleguem a la UJI on ens Trobem a Rubén en el Chemilla & co.

Mentres el Jaron es fa un Kebab els demés ens menjem els bocates que duiem de casa (temps de crisis...) , mesclem l'alcohol i aprofitem per pixar. Després de sopar entrem a la UJI i comencem a beure mentre parlem amb coneguts com Ribes-Ribes, Pepelu i Ion, l'increible home ska. Com sóc l'encarregat de dur la botella pille una merla del quinze i a partir de ara tinc diverses lagunes. Arribem al concert de la gossa sorda on no me'nrecorde de molt, la veritat. M'enrecorde de Ion sense camiseta, pelut i suat, que marcabe el ritme de el remolí de òsties que es propiciabem en la zona, recorde vore borrosa la cara del cantant i tamé recorde que em vaig caure sis vegades en terra i gràcies a Pepelu aconseguia alçar-me. Una vegada acaba el concert anem pegant voltes per el recinte xafant botellons per ahí. Parlem amb algunes amigues de clase del Jaron i ens diverses personalitats alcorines. Després anaven a Tocar Tequila i Ximo Bayo (Exta si, exta no... -.-) però no ens vam enterar i tampoc és que hi hagueren massa ganes de tornar al escenari a enfangarnos. Ens asentem per a descansar i després no tenim ganes de res així que toquem a el pare de Jaron per a que ens dugue a casa. Després de una gran batalla disimulant la merla davant de Jose arribe a Alcora i me'n vaig a dormir.

Nota: És possible que haja olvidat algunes coses.

She morenikohs shulos omg!

Frikisme en Cs

El pasat cap de detmana es va celebrar a Castelló la X Jornada Sempai i, com no pot ser de un altra manera, vam tindre que acudir a aquesta orgia de frikisme.

A les 3:30 pase Àlex a buscarme i se'n anem els dos davant del garito a esperar a Jaron i al seu pare per a que ens duguere a Castelló. En el trajecte escoltem Nirvana, obv. els familiars de Jaron fiquen això al coxe perque no saben el que signifiquen les lletres. Ens dixen prop de l'estació i anem cap al recinte a peu, con no sabiem molt bé on estave avançavem per allí per on veiem grenyes fosques i camisetes de Rhapsody.

Al final apleguem al recinte, uns tipets vestits de samurais i unes ties ballant coreografies de cançons de manga ens fan saber que no ens hem enganyat de lloc.

Entrem al recinte, i comencem a mirar paraetes. Increible les frikades que pots trobar per allí dins: tomos de manga, música de cantants japonesos, gordes vestides de Sakura, posters, merchandising de Star Wars, xapes ubber frikis, Marcos Benajes... no sé, coses realment frikis.

Al ratet de mirar paraetes arriben al germà d'Àlex i Rocky. Anem a pegar una volta i ens quedem mirant unes partides de Magic que estaven fent a fora. Mentres parlem en alguns parroquians de la Orden, alguns se'n van a comprarse xapes frikis. Tornem a les paraetes i els que faltaven per comprar mirem els catalogs que hi havien. Podies trobar xapes de tota la merda friki que t'has tragat d'esde que eres un enanet: series infantils, series manga, cine, el xaval de "Pero mamá, es una fieshta", videojocs... molt friki, en serio. En aquestos llocs te dones conte de quan no eres un friki.


Quan estos se han comprat algunes xapes decidim que és hora de anarse'n, però abans volem fer alguna foto que sintetitze tot el frikisme que hem vist. És entonces quan li pregunta a Benajes que quin és el lloc més friki on podem tirar una foto. El colega ens respón que el lloc més friki on podem fernos una foto és al costat de Alca. Li preguntem i ens dona permís. Crec que la imatge que ve a continuació sintetitza tot el frikisme que vam vore aquell dia.

Jaron, Àlex, Alca, Chewaka i jo.